Amb l’inici d’un nou curs, la llar torna a omplir-se de vida: primeres mirades, somriures, plors, braços que busquen consol, infants que observen amb curiositat i moltes ganes de descobrir. Són dies intensos i plens d’emocions en què comencem un dels processos més importants del curs: la familiarització.

Parlem de familiarització perquè no és només l’infant qui s’ha d’adaptar a un nou entorn. Infants, famílies i educadores ens anem coneixent i construint, progressivament, una relació basada en la confiança, el respecte i la seguretat.

Arribar a un lloc nou

Per a un infant petit, començar la llar representa una gran experiència. Suposa descobrir nous espais, conèixer altres adults i infants, explorar materials diferents i començar a familiaritzar-se amb unes rutines que encara no pot anticipar.

També implica viure moments de separació de les seves figures afectives de referència, fet que pot despertar emocions molt diverses.

Alguns infants exploren des del primer moment; altres necessiten observar, estar a prop de l’adult o expressar el seu malestar a través del plor. No hi ha una única manera de viure aquest procés. Cada infant té el seu temperament, les seves experiències i, sobretot, el seu propi ritme.

Sentir-se segur per poder explorar

Durant els primers anys de vida, la seguretat emocional i el vincle afectiu són una base essencial per al desenvolupament i l’aprenentatge.

Per això, aquests primers dies la nostra prioritat és acompanyar. La mirada, la veu, els braços, el consol i la disponibilitat de l’educadora ajuden l’infant a construir una nova relació de confiança.

Quan comença a sentir-se segur, pot dirigir la seva atenció cap al món que l’envolta: observar, tocar, experimentar, moure’s, jugar i relacionar-se. El vincle es converteix així en la base des de la qual l’infant pot explorar amb una autonomia cada vegada més gran.

Les rutines també donen seguretat

L’arribada, el joc, els àpats, la higiene, el descans o el retrobament amb la família es repeteixen cada dia i ajuden els infants a anticipar què passarà després.

Aquesta previsibilitat els aporta seguretat. Dia rere dia reconeixen millor els espais, les persones i els diferents moments de la jornada. D’aquesta manera, allò que al principi era completament nou va convertint-se en conegut i familiar.

 Família i llar, un camí compartit

La familiarització és un procés compartit en què la relació entre família i llar té un paper fonamental.

La informació que les famílies ens aporteu sobre els vostres fills i filles ens ajuda a conèixer les seves necessitats, preferències i maneres de trobar consol. Al mateix temps, compartir amb vosaltres com viuen el dia a dia a la llar contribueix a construir una relació de confiança i continuïtat.

La familiarització no és una cursa ni un procés lineal. Hi haurà avenços, pauses i dies en què alguns infants necessitaran una mica més de proximitat. La nostra tasca és observar, respectar i acompanyar cada procés.

Comença una nova aventura

Després d’aquests primers dies, ja comencen a aparèixer mirades de complicitat, somriures, estones de joc, descobertes i moments de calma. A poc a poc, la llar deixa de ser aquell espai desconegut per convertir-se en un lloc on sentir-se acollit, estimat i segur.

Continuarem respectant els temps de cada infant i acompanyant totes aquestes petites grans conquestes amb afecte, presència i confiança.

Gràcies, famílies, per la vostra confiança i per compartir amb nosaltres aquest inici de curs. Continuem coneixent-nos, construint vincles i fent, entre tots i totes, que la llar esdevingui també una mica casa.